Origen de la Saïdia
El nom del districte prové del palau que hi va tindre el rei andalusí Sayyid Abu Zaid, a l’emplaçament en què posteriorment es construiria el convent de Gratia Dei.
Les cròniques conten que aquest convent de fundació reial es va alçar el 1265, afavorit per Teresa Gil de Vidaure, que va ser la tercera esposa del rei Jaume I el Conqueridor. El rei va abandonar la seua dona després que agafara la lepra i ella es va retirar al monestir que havia creat als afores de la ciutat per a passar-hi els seus últims dies. No va voler ser abadessa i només va acceptar el lloc de portera del monestir, càrrec que va ocupar fins al moment de la seua mort.
Encara que el seu nom era Reial Monestir de Santa Maria de Gratia Dei, la gent el coneixia com a «monestir de la Saïdia», que era el nom que rebia el paratge on se situaven el palau i els jardins del rei andalusí. I així fins als nostres dies, més de 750 anys després.
El monestir de la Saïdia va tindre la seua pròpia història. Va acollir l’orde del Cister i s’hi retiraven només dames nobles —junt amb les seues serventes!— que volien professar i vestir l’hàbit de monja. El 1708, el rei Felip V va concedir a les monges del monestir el privilegi d’ostentar el títol d’Il·lustríssimes Senyores per la seua lleialtat a la causa borbònica.
Font de la informació: http://www.jdiezarnal.com/valenciamonasteriodelazaidia.html