Comunitats Energètiques Locals lamenten el desinterés municipal per a la concessió de cobertes públiques on instal·lar els seus panells solars

València, 3 de febrer de 2025. Les Comunitats Energètiques Locals (CEL) de Zaidía, Russafa, Malilla, Aiora-Algirós i Ciutat Vella lamenten el desinterès municipal per a la concessió de cobertes públiques on instal·lar els seus panells solars. Aquestes comunitats, que van assistir el passat 30 de gener al III Encontre de Comunitats Energètiques Locals de la ciutat de València, van identificar com a barrera al desenvolupament d’aquestes instal·lacions el retard a l’hora de concedir les cobertes.
El cas més flagrant d’aquest retard és el de la CEL d’Aiora-Algirós, constituïda des de 2021 i amb més de tres anys d’espera per a la concessió d’una coberta. Ciutat Vella, Malilla i Russafa ja arrosseguen dos anys sense una coberta i l’última en sumar-se a aquesta llista és CER Zaidía. Aquesta comunitat, que s’integra en l’Associació Veïnal de Zaidía, porta més d’un any a l’espera de la cessió d’una coberta on desenvolupar la seua instal·lació, quan des de l’Ajuntament de València es va comunicar, inicialment, que s’establiria el procediment de sol·licitud de cessió d’ús d’aquests espais en un termini aproximat de tres mesos. Per a aquestes comunitats, l’Ajuntament promou la creació de Comunitats Energètiques donant a entendre que els facilitarà un procediment per sol·licitar l’ús d’una coberta pública, però actualment ni existeix aquest procediment, ni s’ha concedit cap. L’única experiència real que existeix és la de Castellar-L’Oliveral. “Afirmar que fins a una desena de Comunitats Energètiques avancen amb rapidesa en el futur muntatge d’instal·lacions fotovoltaiques, com s’ha arribat a dir des de l’Ajuntament, no respon a la realitat”, apunten des d’aquestes comunitats.

La falta de coberta: un problema compartit

Com explica Carmen Sánchez, del grup motor de la CER Zaidía, la problemàtica de Zaidía no és un cas aïllat. “Totes les comunitats energètiques de la ciutat, excepte la pionera de Castellar-L’Oliveral, que forma part d’un projecte pilot anterior, estan en la mateixa situació”, apunta. “Des de l’Ajuntament i la Fundació València Clima i Energia s’assegura que hi ha voluntat política per avançar, però sembla que aquesta tasca no està en la llista de prioritats, el que està allargant els terminis indefinidament”, lamenta. Vicent Rosselló, president de la CEL de Russafa, explica el seu cas: “Al novembre de 2023 vam sol·licitar a l’Ajuntament de València la cessió de la coberta del CEIP Alejandra Soler i al febrer de 2024 la direcció del centre va sol·licitar permís a la Direcció Territorial d’Educació per executar la cessió. A dia d’avui, no hem rebut cap notificació al respecte”.
Aquesta falta d’adjudicació té repercussions greus per a projectes ja en marxa. Alguns d’ells han hagut de renunciar a subvencions ja concedides, com la CEL Malilla. “Al 2023 ja vam haver de rebutjar la subvenció perquè per al projecte es comptava amb el camp de futbol i després ens van dir que no el concedirien, ara esperem que no ens passe el mateix amb el col·legi”, comenta el seu president, Ramón Ballesteros. Altres comunitats podrien perdre la subvenció europea que cobriria fins al 50 % de la instal·lació fotovoltaica. “Correm el risc de perdre-les per falta d’un lloc on fer la instal·lació”, lamenta Rosselló.
Davant la inacció de l’Ajuntament, les CEL o estan paralitzades o han optat per la cerca de cobertes privades. És el cas de la CEL Malilla, que davant la impossibilitat de posar la seua instal·lació en el Camp de Futbol del Club Malilla i en el Col·legi Públic Pablo Neruda, s’ha vist forçada a estudiar l’alternativa privada. Però, com assenyala Carmen Sánchez, aquesta modalitat presenta altres desafiaments, ja que “no és fàcil convèncer propietaris privats per cedir l’ús de les seues cobertes, encara que siga una proposta econòmicament avantatjosa, perquè la gent no vol complicacions”. A més, en la cerca de cobertes privades apareixen altres obstacles d’ordre arquitectònic, com ocorre a Ciutat Vella, on la majoria dels edificis estan protegits. “Per a nosaltres la instal·lació en cobertes privades no és una opció”, apunta Pep Ruiz, del grup motor.

Un model en perill

Les Comunitats d’Energia Renovable de València compten amb centenars de persones interessades, que fins i tot han reservat la seua participació en els diferents projectes. La falta de resolució en l’adjudicació de cobertes públiques per part de l’Ajuntament de València afecta directament a l’objectiu social de les Comunitats Energètiques, “que estan reconegudes com una eina imprescindible per aconseguir els objectius marcats a l’Agenda 2030 de descarbonització i transició energètica justa”, explica Carmen Sánchez. Per això, des d’aquestes Comunitats Energètiques es fa una crida urgent a l’Ajuntament de València per desbloquejar l’adjudicació de cobertes públiques i permetre que aquests projectes puguen desenvolupar-se plenament. “Sense aquest suport, -avisa Sánchez- el model de Comunitats Energètiques podria perdre la seua raó de ser a la ciutat”. “Afirmar que es té voluntat política no serveix de res si no s’acompanya amb accions concretes”, conclou.